Cosme

Potser volíeu: Còsme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔz.mə/, occidental /ˈkɔz.me/
• Etimologia: Del grec antic Κοσμάς ‎(Kosmás, «ordenat»), de κόσμος ‎(kósmos, «ordre»). Doblet de cosmos.

Nom propi

Cosme m.

1. Prenom masculí
2. Metge siri que fou màrtir al segle III, venerat per l'església catòlica el 26 de setembre.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Cosmas ^(de), Kosmas ^(de)
• Anglès: Cosmas ^(en), Cosmo ^(en)
• Basc: Kosma ^(eu)
• Castellà: Cosme ^(es)
• Croat: Kuzma ^(hr)
• Francès: Côme ^(fr)
• Italià: Cosma ^(it), Cosimo ^(it)
• Llatí: Cosmas ^(la)
• Neerlandès: Cosmas ^(nl)
• Portuguès: Cosme ^(pt)
• Rus: Кузьма ^(ru) ‎(Kuzma)
• Sard: Còsimu ^(sc)
• Serbi: Козма ^(sr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Cos·me (2)
• Anagrames: comes, Comes, mecos