Coronis

Potser volíeu: coronis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔˈroː.nɪs/
• Etimologia: Del grec antic Κορωνίς ‎(Korōnís).

Nom propi

Corōnis f. ‎(genitiu Corōnidis)

1. (mitologia grega) Filla de Flègies i mare d’Asclepi.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Corōnis	-
Vocatiu	Corōnis	-
Acusatiu	Corōnidem	-
Genitiu	Corōnidis	-
Datiu	Corōnidī	-
Ablatiu	Corōnide	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Coronis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.