Circe

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: circe


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈsir.sə/, occidental /ˈsiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse

Nom propi[modifica]

Circe f.

  1. (mitologia grega) Màgica mítica, filla del déu Hèlios i de Perseis, protagonista de l’Odissea d’Homer.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɪr.keː/
  • Etimologia: Del grec antic Κίρκη ‎(Kírkē).

Nom propi[modifica]

Circē f. ‎(genitiu Circēs)

1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Circē -
Vocatiu Circē -
Acusatiu Circēn -
Genitiu Circēs -
Datiu Circae -
Ablatiu Circē -
  1. (mitologia grega) Circe

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Circe». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.