Carles

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkar.ɫəs/, occidental /ˈkaɾ.ɫes/
• Etimologia: Del llatí Carolus, del germànic Karl que significa «home lliure».

Nom propi

Carles

1. Prenom masculí d’origen germànic
2. Cognom d’origen patronímic

Relacionats

• (femení) Carla, Carlota o Carolina

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Karl ^(de), Carl ^(de)
• Anglès: Charles ^(en), Carl ^(en)
• Basc: Karlos ^(eu)
• Castellà: Carlos ^(es)
• Francès: Charles ^(fr)
• Llatí: Carolus ^(la)
• Occità antic: Carles ^(pro)
• Portuguès: Carlos ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Car·les (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelrs)
• Anagrames: clares, esclar, lacres, lacrés, rascle

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Cognoms de la població, Noms de persona, Idescat

Occità antic

Nom propi

Carles m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Carles.

Vegeu també

• Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 282. ISBN 2-86866-031-2.