Can Fanga
Català
[modifica]- Etimologia: Malnom popularitzat en terres gironines en la dècada del 1970 destacant el parlar característic dels barcelonins, a partir de l’apel·latiu de «la ciutat del fang» usat en la premsa satírica barcelonina en referència als carrers enfangats de l’Eixample urbanitzat l’any 1860 però no ben pavimentat amb panots fins al 1907. L’any 1883 apareixia «la ciutat del fang» en el setmanari Lo Nunci
, popularitzat per L'Esquella de la Torratxa per les pluges abundants del 1903.
- Etimologia: Malnom popularitzat en terres gironines en la dècada del 1970 destacant el parlar característic dels barcelonins, a partir de l’apel·latiu de «la ciutat del fang» usat en la premsa satírica barcelonina en referència als carrers enfangats de l’Eixample urbanitzat l’any 1860 però no ben pavimentat amb panots fins al 1907. L’any 1883 apareixia «la ciutat del fang» en el setmanari Lo Nunci
Nom propi
[modifica]- (despectiu) Barcelona
- «Gent de Can Fanga que no en té prou d'agafar les platges que ara vol també la pesca.» (Joan Lluís Alegret, Els armelladers de Palamós, 1987)
- «És una de les noies, que si fos de Barcelona podria ser coneguda com una camaca o una de can fanga, però que és d'aquell immens cinturó industrial crescut al voltant de la gran capital.» (Sebastià Bennasar, El rei de la Cerdanya, 2020)
Vegeu també
[modifica]- «Can Fanga, quan Barcelona era la ciutat del fang», Històries de Barcelona, 23 gener 2023