Bruna

Potser volíeu: bruna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾu.nə/, occidental /ˈbɾu.na/
• Rimes: -una
• Etimologia: Femení de bru com a sobrenom, o femení de Bru indicant filiació maternal i, en algun cas, la vídua.

Nom propi

Bruna

1. Cognom

Derivats

• Brunes

Miscel·lània

• Síl·labes: Bru·na (2)

Vegeu també

• Cerca Bruna a Wikidata
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbrʊ.na/
• Etimologia: Del txec Brno amb vocal eufònica.

Nom propi

Bruna f. ‎(genitiu Brunae)

1. Brno, ciutat txeca.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Bruna	-
Vocatiu	Bruna	-
Acusatiu	Brunam	-
Genitiu	Brunae	-
Datiu	Brunae	-
Ablatiu	Brunā	-

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí