Bruna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: bruna


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾu.nə/, occidental /ˈbɾu.na/
  • Rimes: -una
  • Etimologia: Femení de bru com a sobrenom, o femení de Bru indicant filiació maternal i, en algun cas, la vídua.

Nom propi[modifica]

Bruna

  1. Cognom

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Bru·na (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbrʊ.na/
  • Etimologia: Del txec Brno amb vocal eufònica.

Nom propi[modifica]

Bruna f. ‎(genitiu Brunae)

  1. Brno, ciutat txeca.

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Bruna -
Vocatiu Bruna -
Acusatiu Brunam -
Genitiu Brunae -
Datiu Brunae -
Ablatiu Brunā -


Vegeu també[modifica]