Begur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bəˈɣu/
Occidental:	nord-occidental /beˈɣu/, valencià /beˈɣuɾ/

• Rimes: -u(ɾ)
• Etimologia: De l'ibèric *bekuri relacionat amb el basc arcaic beko ‎(‘front, part davantera’) i amb uri ‎(‘vila’), literalment «la vila del front», de cara a mar en un cap prominent, la vila més oriental de la península. Compareu amb el basc modern bekoki ‎(‘front, enfront’), bekoz ‎(‘de front, de cara a’) i bekoz beko ‎(‘cara a cara’). Documentat des del segle XI.

Nom propi

Begur

1. Vila del Baix Empordà situada al nord de Palafrugell.

Derivats

• begurenc (gentilici), buarenc (malnom)
• Bagur (arcaic, cognom)

Miscel·lània

• Síl·labes: Be·gur (2)
• Anagrama: burge

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, ésAdir