Atalante

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.taˈlan.teː/
• Etimologia: Del grec antic Ἀταλάντη ‎(Atalántē).

Nom propi

Atalantē f. ‎(genitiu Atalantēs)

1. (mitologia grega) Atalanta, esposa de Melèagre.
2. Illa veïna d’Eubea.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Atalantē	-
Vocatiu	Atalantē	-
Acusatiu	Atalantēn	-
Genitiu	Atalantēs	-
Datiu	Atalantae	-
Ablatiu	Atalantē	-

Variants

• Atalanta

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Atalante». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.