Arete

Potser volíeu: arete, arête

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈɾɛ.tə/, balear /əˈɾə.tə/, /əˈɾɛ.tə/

Occidental: /aˈɾe.te/

• Rimes: -ɛte
• Etimologia: Del llatí Arete, del grec antic Ἀρήτη ‎(Arḗtē).

Nom propi

Arete f.

1. (mitologia grega) Muller d’Alcínous, rei dels feacis, va acollir i protegir els argonautes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Arete ^(en)

• Francès: Arété ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: A·re·te (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈreː.teː/
• Etimologia: Del grec antic Ἀρήτη ‎(Arḗtē).

Nom propi

Arētē f. ‎(genitiu Arētēs)

1. (mitologia grega) Arete

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Arētē	-
Vocatiu	Arētē	-
Acusatiu	Arētēn	-
Genitiu	Arētēs	-
Datiu	Arētae	-
Ablatiu	Arētē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Arete». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.