Anteros

Potser volíeu: Ànteros

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan.tɛ.roːs/
• Etimologia: Del grec antic Ἀντέρως ‎(Antérōs).

Nom propi

Anterōs m. ‎(genitiu Anterōtis)

1. (mitologia grega) Ànteros

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Anterōs	-
Vocatiu	Anterōs	-
Acusatiu	Anterōtem	-
Genitiu	Anterōtis	-
Datiu	Anterōtī	-
Ablatiu	Anterōte	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Anteros». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.