Andromacha

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈdrɔ.ma.ka/
• Etimologia: Variant de Andromachē, del grec antic Ἀνδρομάχη ‎(Andromákhē).

Nom propi

Andromacha f. ‎(genitiu Andromachae)

1. (mitologia grega) Andròmaca

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Andromacha	-
Vocatiu	Andromacha	-
Acusatiu	Andromacham	-
Genitiu	Andromachae	-
Datiu	Andromachae	-
Ablatiu	Andromachā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Andromacha». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.