Aeolus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Aeolus.

Nom propi[modifica]

Aeolus m.

  1. (mitologia grega) Èol

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Aeolus a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia en alemany


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Aeolus.

Nom propi[modifica]

Aeolus

  1. (mitologia grega) Èol

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Aeolus a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia en anglès


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Aeolus m. ‎(genitiu Aeolī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu Aeolus -
Vocatiu Aeole -
Acusatiu Aeolum -
Genitiu Aeolī -
Datiu Aeolō -
Ablatiu Aeolō -
  1. (mitologia grega) Èol
    Hic vasto rex Aeolus antro / luctantes ventos tempestatesque sonoras / imperio premit ac vinclis et carcere frenat.[1] — Allà el rei Èol, en una cova immensa, té sotmesos al seu domini els vents rebels i les sorolloses tempestes; allà els té subjectes amb cadenes i empresonats.[2]

Relacionats[modifica]

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Aeolus a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia en llatí
  • Gaffiot, Félix. «Aeolus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 74.
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Aeolus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
  1. Publius Vergilius Maro (Virgili). Aeneis, 2013. Viquitexts, entre 29 aC i 19 aC.
  2. Bellès, Joan (trad.); Virgili. L'Eneida, 2012. Labutxaca, 1998, p. 21. ISBN 978-84-9930-168-6.