Aeolus

Alemany

• Etimologia: Del llatí Aeolus.

Nom propi

Aeolus m.

1. (mitologia grega) Èol

Sinònims

• Vegeu Aiolos

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en alemany

Anglès

• Etimologia: Del llatí Aeolus.

Nom propi

Aeolus

1. (mitologia grega) Èol

Relacionats

• Aeolia
• Aeolian

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaj.ɔ.lʊs/
• Etimologia: Del grec antic Αἰόλος ‎(Aiólos).

Nom propi

Aeolus m. ‎(genitiu Aeolī)

1. (mitologia grega) Èol

   Hic vasto rex Aeolus antro / luctantes ventos tempestatesque sonoras / imperio premit ac vinclis et carcere frenat. — Allà el rei Èol, en una cova immensa, té sotmesos al seu domini els vents rebels i les sorolloses tempestes; allà els té subjectes amb cadenes i empresonats.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Aeolus	-
Vocatiu	Aeole	-
Acusatiu	Aeolum	-
Genitiu	Aeolī	-
Datiu	Aeolō	-
Ablatiu	Aeolō	-

Relacionats

• Aeolia

Descendents

• Alemany: Aeolus
• Anglès: Aeolus
• Basc: Eolo
• Castellà: Eolo
• Català: Èol
• Francès: Éole
• Italià: Eolo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí
• Gaffiot, Félix. «Aeolus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 74.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Aeolus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.