Adrastea

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.drasˈteː.a/
• Etimologia: Del grec antic Αδράστεια ‎(Adrásteia).

Nom propi

Adrastēa f. ‎(genitiu Adrastēae)

1. Sobrenom de Nèmesi.
2. (mitologia grega) Nimfa filla de Melisseu i germana d’Ida.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Adrastēa	-
Vocatiu	Adrastēa	-
Acusatiu	Adrastēam	-
Genitiu	Adrastēae	-
Datiu	Adrastēae	-
Ablatiu	Adrastēā	-

Variants

• Adrastīa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Gaffiot, Félix. «Adrastea». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.