Abelus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈbeː.lʊs/
• Etimologia: Variant de Abēl, del grec antic Ἅβελ ‎(Hábel), de l’hebreu bíblic הֶבֶל ‎(hével, literalment «alè»).

Nom propi

Abēlus m. ‎(genitiu Abēlī)

1. Prenom masculí, equivalent al català Abel.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Abēlus	-
Vocatiu	Abēle	-
Acusatiu	Abēlum	-
Genitiu	Abēlī	-
Datiu	Abēlō	-
Ablatiu	Abēlō	-

Sinònims

• Abēl

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Abelus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 5.