-ίζω

Grec antic

• Pronúncia ^(AFI): /ˈi.zo/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *-idyéti, sufix verbal format per *-id- i *-yéti; cognat del protogermànic *-itjaną, *-atjaną.

Sufix

-ίζω ‎(-ízō)

1. Emprat originàriament per crear verbs a partir de verbs denominatius.

   βαίνω ‎(baínō, ‘fer una passa’) + -ίζω → βᾰδῐ́ζω ‎(badízō, ‘anar, passejar’)

2. Emprat per crear verbs a partir de noms o adjectius.

   κᾰθᾰρός ‎(katharós, ‘net, pur’) +‎ -ίζω → κᾰθᾰρῐ́ζω ‎(katharízō, ‘netejar, purificar’)

   ἐλπίς ‎(elpís, ‘esperança’) + -ίζω → ἐλπίζω ‎(elpízō, ‘expectar’)