ὅρκος

Grec antic

• Pronúncia ^(AFI): /hór.kos/ (s. V aC), /ór.kos/ (s. IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *serk- ‎(‘voltar amb una tanca’).

Nom

ὅρκος ‎(hórkos) m. ‎(genitiu ὅρκου)

1. testimoni d'un jurament, mediador entre els humans i els déus
2. jurament

Derivats

• ὁρκίζω ‎(horkízō)
• ὅρκιος ‎(hórkios)
• ὁρκόω ‎(horkóō)