Etimologia: Del protoindoeuropeu *n̥mr̥tós. Equivalent a ἀ- (a-, «no») + βροτός (brotós, «mortal»). La β va sorgir per epéntesi ja que la forma primitiva d'aquest mot va ser *amrtos, amb el grup nasal-líquida mr que no va perdurar perquè no és propi de la fonètica grega.
