ἀ-

De Viccionari


Grec antic
[modifica]

  • Pronúncia: /a/curta, però /a/llarga quan està unida a paraules de tres síl·labes.
  • Etimologia: Del protohel·lènic *ə-, del protoindoeuropeu *n̥-.

Prefix[modifica]

ἀ- ‎(a-)

  1. contrari, oposat, negació
    ἄτομος ‎(átomos, «indivisible») = ἀ- + τέμνω ‎(témnō, «tallar»)

Variants[modifica]

  • ἀν- ‎(an-), davant de vocals
  • νη- ‎(nē-), νᾱ- ‎(nā-), νω- ‎(nō-), davant de consonant laríngia