φαινόμενον

Grec antic

• Pronúncia ^(AFI):

 

/pʰai̯.nó.me.non/ → /ɸɛˈno.me.non/ → /feˈno.me.non/

(àtica, segle V aC) /pʰai̯.nó.me.non/

(egípcia, segle I) /pʰɛˈno.me.non/

(koiné, segle IV) /ɸɛˈno.me.non/

(medieval, segle X) /feˈno.me.non/

(constantinopolitana, segle XV) /feˈno.me.non/

Verb

φαινόμενον ‎(phainómenon)

1. participi de φαίνω ‎(phaínō)