φίλος

Grec antic

• Pronúncia: /ˈpʰi.los/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bʰili- ‎(«bo, amable»).

Adjectiu

φίλος ‎(phílos) m.

1. amic
2. estimat, benvolgut
3. plaent

Antònims

• ἐχθρός ‎(ekhthrós)

Notes

En poesia s'empra com a adjectiu possessiu.

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, pàg.153-154