πῆχυς

Grec antic

• Pronúncia: /ˈpe.khus/
• Etimologia: Del protohel·lènic *pā́kʰus, de l'arrel protoindoeuropea *bʰāǵʰus.

Nom

πῆχυς ‎(pêkhys) m. ‎(genitiu πήχεως)

1. avantbraç,
2. colze, unitat de mesura: des de l'extrem del dit mig fins al colze
3. La peça central que unia les dues banyes d'un arc de tir.
4. (en plural) Les banyes d'una lira

Variants

• πᾶχυς ‎(pâkhys) (en dialecte eòlic)

Vegeu també

• Liddell & Scott, A Greek–English Lexicon, Clarendon Press, Oxford, 1940, «πῆχυς».