κατάλυσις

Grec antic

• Pronúncia ^(AFI): /ka.taˈli.zis/
• Etimologia: Del verb καταλύω ‎(katalýō, ‘dissoldre, destruir’), compost per κατά ‎(katá) i λύσις ‎(lýsis).

Nom

κατάλυσις ‎(katálysis) f. ‎(genitiu κατάλεως)

1. dissoldre un govern, un exèrcit
2. cessament d'hostilitats, pau
3. conclusió d'un procés
4. repòs
5. feblesa, impotència