κέλλω

De Viccionari


Grec antic[modifica]

  • Pronúncia: /ǎu̯.ɔː/ (s.V aC), /ˈa.βo/ (s.IV dC)
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *kel- ‎(«córrer, anar ràpid»).

Verb[modifica]

κέλλω ‎(kéllō)

  1. menar, dirigir, pilotar
    «νῆα κέλσαι»
    nêa kélsai
    pilotar la nau cap a terra

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.280-281
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=κέλλω&oldid=2284845»