αὐτόματος

Grec antic

• Pronúncia: /a͜ʊtómatos/ (àtic s.V aC), /aftómatos/ (bizantí s.X)
• Etimologia: De αὐτός ‎(autós, «el mateix») i del protoindoeuropeu *méntis («ment») .

Adjectiu

αὐτόματος ‎(autómatos) m. ‎(femení αὐτομάτη, neutre αὐτόματον)

1. espontani
2. mogut o impulsat ell mateix, sense causa externa