ĉo

Potser volíeu: co, co-, CO, Co, ço, çò

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /t͡ʃo/
• Etimologia: De ĉ.

Nom

ĉo ‎(acusatiu ĉo-on, plural ĉo-oj, acusatiu plural ĉo-ojn)

1. Nom de la quarta lletra de l'alfabet esperantista.

Variants

• cho (sistema h), cxo (sistema x)

Sinònims

• ĉa (Kálmán Kalocsay)

Relacionats

• ĉ (lletra)
• co (anterior), do (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ĉo