ímpetu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈim.pə.tu/, occidental /ˈim.pe.tu/
• Etimologia: Del llatí impetus ‎(«impuls, envestida»), derivat del verb petĕre ‎(«dirigir-se vers, demanar, buscar»).

Nom

ímpetu m. ‎(plural ímpetus)

1. Força violenta i sobtada amb què es mou una cosa o una persona.
2. (filosofia) Força permanent intrínseca a l'ésser on rau l'origen del moviment.

Sinònims

• rampell

Traduccions

Traduccions

• Anglès: impetus ^(en)momentum ^(en)
• Castellà: ímpetu ^(es)
• Francès: élan ^(fr)
• Italià: impulso ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ím·pe·tu (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimptu)
• Anagrama: impute

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot