ímpetu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈim.pə.tu/, occidental /ˈim.pe.tu/
  • Etimologia: Del llatí impetus ‎(«impuls, envestida»), derivat del verb petĕre ‎(«dirigir-se vers, demanar, buscar»).

Nom[modifica]

ímpetu m. ‎(plural ímpetus)

  1. Força violenta i sobtada amb què es mou una cosa o una persona.
  2. En filosofia: Força permanent intrínseca a l'ésser on rau l'origen del moviment.

Sinònims[modifica]

rampell

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ím·pe·tu (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eimptu)
  • Anagrama: impute

Vegeu també[modifica]