ésser el cul d'en Jaumet

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Etimologia: Segons Joan Amades, en Jaumet era un captaire de Barcelona que tocava el flabiol sense gens de gràcia i ballava amb un sotragueig i bellugueig continu.[1] Segons Josep Lacreu, prové de l’insecte jaumet (corc) per la seva activitat constant.[2]

Verb[modifica]

ésser el cul d'en Jaumet

  1. No parar quiet.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Amades, Joan. «Carrer Nou de Sant Francesc: El cul d’en Jaumet». A: Històries i llegendes de Barcelona, vol. II. Barcelona: Edicions 62, 1984. ISBN 8429721436.
  2. Badia i Pujol, Jordi. «No estar quiet: ésser el cul d’en Jaumet». A: Salvem els mots. Barcelona: Rosa dels Vents, 2021. ISBN 978-84-18033-97-1.