àls

Potser volíeu: als

Català antic

• Etimologia: Del llatí alius.

Pronom

àls

1. altre, altra cosa

   «Menjaren de la fruyta que trobaren al jardi aquella nuyt, que d'als no soparen, per ço com no havien als. E donaren als cavalls palla e erba, que als no trobaren.» (Crònica de Bernat Desclot)

Notes

L'accent és diacrític, sovint no usat en texts històrics.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo