Vés al contingut

Àtila

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.ti.ɫə/, occidental /ˈa.ti.ɫa/
  • Etimologia: Del llatí Attila, d’origen incert. Tradicionalment considerat del gòtic 𐌰𐍄𐍄𐌰 ‎(atta, «pare») i -𐌹𐌻𐌰 ‎(-ila, «petit») usat com a tractament de cortesia, cognat del llatí atta.

Nom propi[modifica]

Àtila

  1. Rei dels huns al segle V.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]