xurma

De Viccionari
Potser volíeu: xurmà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʃur.mə/, occidental /ˈt͡ʃuɾ.ma/
  • Etimologia: De l'italià ciurma, segle XIV, del genovès ciüsma, cognat del castellà chusma, del llatí clusma, contracció del grec κέλευσμα ‎(kéleusma), cant rítmic del qui dirigeix l’operació de remar, del verb κελευω ‎(keleuō, «ordenar»).

Nom[modifica]

xurma f. ‎(plural xurmes)

  1. (històric) Remers d'una galera.
  2. Gent de baixa condició.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

xurma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xurmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xurmar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: xur·ma (2)
  • Anagrama: xumar

Vegeu també[modifica]