xueta

Català

• Pronúncia: bal. /ʃuˈə.tə/, centr. /ʃuˈɛ.tə/
• Etimologia: Probablement de xuetó, modificació de juetó com a diminutiu de jueu, amb influència sarcàstica de xulla.

Nom

Accepcions

xu·e·ta m. i f. (pl.: xuetes)

1. Individu integrant d'un grup endogàmic de l’illa de Mallorca, històricament discriminat pel seu origen jueu convers, caracteritzat per ser portador d'algun dels quinze cognoms que els identifiquen.
2. Fora de les Balears, i per generalització imprecisa, descendent de jueu convers, especialment mallorquí.

Traduccions

    xueta [1] (cert individu de l'illa de Mallorca)

Castellà: chueta (es) m.

Adjectiu

Accepcions

xu·e·ta inv. (pl.: xuetes)

1. relatiu o pertanyent als xuetes

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre xueta
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre xueta