xarbotar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ʃər.buˈta/
balear /ʃəɾ.boˈta/, /ʃər.buˈta/
Occidental:  nord-occidental /t͡ʃar.βoˈta/, valencià /t͡ʃaɾ.boˈtaɾ/

Verb[modifica]

xarbotar intr.

  1. La superfície d'un líquid sacsejat, batre les parets, potser vessant-ne una part.
    «Un cos estrany, horriblement mutilat, m'ha caigut a sobre xarbotant sang. No és possible reconèixer-lo. Allà ha quedat solament el seu cos...» (Francesc Grau Viader, Dues línies terriblement paral·leles (pàg. 109), 1978.)

Derivats[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: xarboto, xarbota, xarbotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]