violoncel

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.u.ɫunˈsɛɫ/ⓘ
	balear /vi.o.ɫonˈsɛɫ/, /vi.u.ɫunˈsɛɫ/
Occidental:	nord-occidental /bi.o.ɫonˈsɛɫ/
	valencià /vi.o.ɫonˈsɛɫ/, /bi.o.ɫonˈsɛɫ/

• Rimes: -ɛl
• Etimologia: De l'italià violoncello, segle XIX.

Nom

violoncel m. ‎(plural violoncels)

1. Instrument cordòfon de la família del violí, que sona una octava més greu que aquest i es toca assegut tenint-lo en posició vertical entre els genolls.

Variants

• violoncel·lo, cel·lo

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Violoncello ^(de) n., Cello ^(de) n.
• Anglès: cello ^(en), violoncello ^(en)
• Castellà: violoncelo ^(es), violonchelo ^(es)
• Eslovac: violončelo ^(sk) n.
• Esperanto: violonĉelo ^(eo)
• Francès: violoncelle ^(fr)
• Italià: violoncello ^(it)
• Polonès: wiolonczela ^(pl) f.
• Portuguès: violoncelo ^(pt) m.
• Rus: виолонче́ль ^(ru) f. ‎(violontxel)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·lon·cel (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• violoncel. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.