vint

Català

• Pronúncia: centr. i n-occ. /ˈbin/, bal. /ˈvint/, val. /ˈvin/ /ˈbint/
• Etimologia: Del llatí vīginti.

Numeral

<  19	20	> 21
Cardinal:      vint   Ordinal:       vintè   Partitiu:       vigèsim   Col·lectiu:    vintena   Prefix:         icosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

Adjectiu numeral cardinal

Accepcions

vint (invariable)

1. (cardinal) dinou més un

   Té vint anys

2. (ordinal) vintè, vintena.

   La pàgina vint

   El dia vint de maig

Derivats

• Numerals: vint-i-un/vint-i-u (21), vint-i-dos/vint-i-dues (22), vint-i-tres (23), vint-i-quatre (24), vint-i-cinc (25), vint-i-sis (26), vint-i-set (27), vint-i-vuit/vint-i-huit (28), vint-i-nou (29).
• vintè, vintena.
• vintejar
• vintenni

Traduccions

    Traduccions: vint

Alemany: zwanzig (de) Anglès: twenty (en) Basc: hogei (eu) Castellà: veinte (es) Esperanto: dudek (eo) Francès: vingt (fr) Gallec: vinte (gl)

Italià: venti (it) Llengua de signes catalana (csc) Occità: vint (oc) Portuguès: vinte (pt) Romanès: douăzeci (ro) Suec: tjugo (sv) Tahitià: e piti 'ahuru (ty)

Nom numeral cardinal

Accepcions

vint m. (pl.: vints)

1. xifra i nombre 20

Nom numeral cardinal

Accepcions

vint f. pl. (invariable)

1. vintena hora

   L'autobús surt a les vint (les vuit del vespre)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre vint
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre vint