vetllar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəʎˈʎa/, balear /vəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /beʎˈʎa/
valencià /veɫˈɫaɾ/, /beɫˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: vetllà
  • Etimologia: Del català antic *vellar per geminació, de *veilar per palatalització, del llatí vigilare ‎(«estar despert»), de vigēre ‎(«tenir vida»), segle XIV. Compareu vetlar amb evolució paral·lela. Doblet del cultisme vigilar.

Verb[modifica]

vetllar intr., trans.

  1. Passar la nit despert.
  2. Estar cuidant d'un malalt durant la nit.
  3. Estar al costat del cos d'un difunt la primera nit després de morir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vetllo, vetlla, vetllem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vet·llar (2)

Vegeu també[modifica]