vertader

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bər.təˈðe/, balear /vəɾ.təˈðe/
Occidental:  nord-occidental /ber.taˈðe/
valencià /beɾ.taˈðeɾ/, /veɾ.taˈðeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Derivat del llatí veritas, segle XIII.

Adjectiu[modifica]

vertader m. ‎(femení vertadera, plural masculí vertaders, plural femení vertaderes)

  1. (lògica) Que la conclusió d'un raonament deriva de les premisses.
  2. Que allò que s'afirma és cert.

Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ver·ta·der (3)

Vegeu també[modifica]