venda

De Viccionari
Potser volíeu: vendá, vénda


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (vendre)
Oriental:  central /ˈbɛn.də/
balear /ˈvən.də/, /ˈvɛn.də/
Occidental:  nord-occidental /ˈben.da/
valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
  • Pronúncia(i): (vénda)
Oriental:  central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/
Occidental:  nord-occidental /ˈben.da/
valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/

Nom[modifica]

venda f. ‎(plural vendes)

  1. Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a una altra persona a canvi de diners.

Traduccions[modifica]

Falsos amics[modifica]

  • Castellà: venda ‎(«bena»)

Nom[modifica]

venda f. ‎(plural vendes)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de vénda

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\
Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/
  • Rimes: -enda
  • Etimologia: Del germànic *bĭnda.

Nom[modifica]

venda f. ‎(plural vendas)

  1. bena

Verb[modifica]

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb vendar

Variants[modifica]

Verb[modifica]

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vender

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda