vegetar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bə.ʒəˈta/, balear /və.ʒəˈta/
Occidental:  nord-occidental /be.ʒeˈta/
valencià /ve.d͡ʒeˈtaɾ/, /be.d͡ʒeˈta/

Verb[modifica]

vegetar intr.

  1. Les plantes, créixer.
  2. Viure aïllat, de forma passiva.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vegeto, vegeta, vegetem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ve·ge·tar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3