vano

Català

Nom

Accepcions

vano m. (pl.: vanos)

1. Tros de paper, tafetà o cabritilla, apegat a unes branilles primes de fusta fina, conxa o marfil, unides per l'extrem inferior amb un clavet, i que fent plecs entre branilla i branilla, es tanca i s'obre fàcilment, i serveix per fer-se aire.
2. La cua del paó quan l'extén en semicircle, i del gall dindi, dels coloms, etc.
3. Qualsevol cosa que té figura de ventall.
4. Entre organers, la unió que resulta de vàries costelles de que es componen els tres costats de la manxa.
5. Conxa anomenada així per la figura, parda per sobre i blanca per sota.

Compostos i expressions

1. Cop de vano: cop amb el vano.
2. De vano: en figura de vano.

Traduccions

    Traduccions: vano

Castellà: abanico (es) [1,3,4,5] Castellà: rueda (es) [2] Castellà: abanicazo (es) [6] Castellà: en abanico (es) [7]

Llatí: flabellum (la) [1,5] Llatí: pavonis caudae circumactus ambitus [2] Llatí: flabella (la) [3,4] Llatí: flabelli ictus (la) [6] Llatí: in flabelli formam compositus [7]

Castellà

Adjectiu

Accepcions

va·no m.

	singular	plural
masculí	vano	vanos
femení	vana	vanas

1. Va (inútil).

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre vano