vanar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəˈnar.sə/
balear /vəˈnaɾ.sə/, /və.nərˈsə/
Occidental:  nord-occidental /baˈnar.se/
valencià /vaˈnaɾ.se/, /baˈnaɾ.se/

Verb[modifica]

vanar-se pron.

  1. Lluir davant dels altres de les coses pròpies, ja siguin mèrits, qualitats o possessions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em vano, es vana, ens vanem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]