vampir
Del Viccionari
|
[edita] Català
-
- Etimologia: El terme vampir no apareix en català en un diccionari fins l'any 1864, en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana [1], per influència sobretot espanyola. En aquests cas havia arribat procedent del francès i abans de l'alemany. Després de 1718 el tractat de Pau de Passarowitz algunes part de Sèrbia passaren a ser controlades per l'Imperi austrohongarès. Els oficials militars encarregats d'administrar els territoris recentment conquerits notaren que els habitants de la zona practicaven l'exhumació i "execució de vampirs". Aquests informes realitzats entre 1725 i 1732 que incloïen el terme vampir van rebre un àmplia publicitat. [2]
[edita] Nom
[edita]
Accepcions
vampir m. (pl.: vampirs)
- 1
- Ratpenat que beu sang.
- 2
- Personatge demoníac literari que xucla la sang i l'ànima de les persones.
[edita]
Traduccions
[edita] Referències
- ↑ Ardanuy, Jordi (1994). Magia Póstuma dentro y fuera de España. Barcelona: Luna Negra, 93. ISBN 84-87404-40-8.
- ↑ Barber, P (1988). Vampires, Burial and Death: Folklore and Reality. New York: Yale University Press, 5. ISBN 0-300-04126-8.
- ↑ Tokarev, S.A. (1982). Mify Narodov Mira ("Myths of the Peoples of the World").
- ↑ Vampire. Merriam-Webster Online Dictionary. Data d'accés: 2007-12-18.
- ↑ Trésor de la Langue. Data d'accés: 2007-12-18.
- ↑ Dauzat, A. (1938). Dictionnaire étymologique. Librairie Larousse.
- ↑ Weibel, Peter. Phantom Painting - Reading Reed: Painting between Autopsy and Autoscopy. David Reed's Vampire Study Center. Data d'accés: 2007-12-18.
- ↑ (1955) The Concise Oxford Dictionary of Current English.
- ↑ Online Etymology Dictionary. Data d'accés: 2007-12-18.
- ↑ Corominas, Joan (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre vampir