turisme
De Viccionari
Contingut |
Català[modifica]
-
- Pronúncia: /tuˈɾis.mə/
- Etimologia: Del grec tourismos
Nom[modifica]
Accepcions[modifica]
tu·ris·me m. (pl.: turismes)
- Fenomen sociològic i econòmic de gran rellevància mundial, emmarcat bàsicament en el temps de lleure (excepte el turisme de negocis), que apareix generalment a mitjan del segle xx, tot i que diversos autors situen el seu inici en èpoques històriques com per exemple les estades estivals que els romans feien a les seves vil·les. El turisme es genera amb la presència de turistes.
- Exemples:
- Catalunya és el primer receptor de turisme d'Espanya
- La xifra de turisme arribat a Catalunya no ha deixat de créixer en els darrers 10 anys
- Exemples:
- Vehicle terrestre a motor, amb quatre rodes i d'ús particular.
Compostos i expressions[modifica]
- Turisme accessible: aquell que vetlla contempla infraestructures, transports i altres serveis accessibles, la supressió de barreres arquitectòniques i la facilitació de mecanismes per a cada minusvalidesa.
- Turisme actiu: aquell que té com a motivació principal la pràctica d'activitats esportives (turisme d'aventura, turisme esportiu, etc.)
- Turisme aquàtic: aquell motivat per les activitats aquàtiques, en la majoria dels casos a la costa o bé als parcs aquàtics.
- Turisme de bisturí: aquell que ofereix un paquet que inclou el viatge, una intervenció quirúrgica i els dies d'estada, motivat principalment per un estalvi econòmic al país de destinació.
- Turisme de salut: aquell que pretén promoure la salut (mental, emocional, física, espiritual, etc.).
- Turisme intern: aquell que té lloc dintre de les mateixes fronteres d'un país.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: turisme
Derivats[modifica]
Termes derivats