troglodita
Potser volíeu: troglòdita
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /tɾu.ɣɫuˈði.tə/ balear /tɾoɡ.ɡɫoˈði.tə/, /tɾuɡ.ɡɫuˈði.tə/ Occidental: /tɾo.ɣɫoˈði.ta/
- Rimes: -ita
- Etimologia: Singular del llatí Trōglodўtae («suposada tribu d’Etiòpia que habitava en coves») amb desplaçament de l’accent, del grec antic τρωγλοδύτης (trōglodýtēs), de τρωγλο (trōglo, «forat») i δύειν (dýein, «ficar»), segle XIX.
Adjectiu[modifica]
troglodita inv. (plural troglodites)
- Que viu en una caverna o cova.
- «Serralades, valls, turons, rius, cràters, afraus i serres, tot hi era allí ben definit, inclús les cavernes amb llurs terribles habitants troglodites.» (Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini, 1923)
- Primitiu, rude.
- «Passades les eleccions, Espanya és més troglodita, més histèrica, més dèbil, més aspra, més primitiva, més rudement monolingüe.» (Ramon Solsona, Botifarra de pagès, 2013)
Variants[modifica]
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Que viu en una cova
- Castellà: troglodita (es)
- Francès: troglodyte (fr)
- Portuguès: troglodita (pt)
Nom[modifica]
troglodita m. f. (plural troglodites)
- Persona que viu en una cova.
- Persona primitiva, rude.
- «Ha canviat el calendari per un mirall, on he pogut veure'm alt com una muntanya, barbat i pelut com un troglodita, amb la roba tota esfilagarsada i podrida de vella.» (Pau Faner, Lady Valentine, 1984)
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Persona que viu en una cova
- Anglès: troglodyte (en)
- Castellà: troglodita (es) m. f.
- Francès: troglodyte (fr) m. f.
- Italià: troglodita (it) m. f.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tro·glo·di·ta (4)