trincar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾiŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /tɾiŋˈka/
	valencià /tɾiŋˈkaɾ/, /tɾiŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: trincà
• Etimologia: (pendent)

Verb

trincar trans., intr.

1. En nàutica, fermar amb trinques o altres lligams.
2. En una celebració, fer, els assistents, que els seus gots topin lleugerament.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	trincar			haver trincat
gerundi	trincant			havent trincat
participi	trincat, trincada, trincats, trincades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trinco	trinques	trinca	trinquem	trinqueu	trinquen
	trinque						val
	trinqui						sept
	trinc				trincau		bal, alg
				trincam			bal
imperfet	trincava	trincaves	trincava	trincàvem	trincàveu	trincaven
passat simple	trinquí	trincares	trincà	trincàrem	trincàreu	trincaren
futur	trincaré	trincaràs	trincarà	trincarem	trincareu	trincaran
condicional	trincaria	trincaries	trincaria	trincaríem	trincaríeu	trincarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trinqui	trinquis	trinqui	trinquem	trinqueu	trinquin
	trinque	trinques	trinque			trinquen	occ, bal
imperfet	trinqués	trinquessis	trinqués	trinquéssim	trinquéssiu	trinquessin
		trinquesses		trinquéssem	trinquésseu	trinquessen
	trincàs	trincassis	trincàs	trincàssim	trincàssiu	trincassin	bal
		trincasses		trincàssem	trincàsseu	trincassen	val, bal (1)
	trincara	trincares	trincara	trincàrem	trincàreu	trincaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	trinca	trinqui	trinquem	trinqueu	trinquin
	–				trincau		bal, alg
	–		trinque			trinquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				trincàvom	trincavo		centr, n-occ
	trincavi						sept
	trincaia	trincaies	trincaia	trincàiem	trincaieu	trincaien	n-occ
condicional	trincariva	trincarives	trincariva	trincarívem	trincaríveu	trincariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trinco	trincos	trinco	trinqueguem	trinquegueu		n-occ
imperfet	trinquessi		trinquessi				sept, alg
	trinquessa						centr, n-occ
	trinqueguessa	trinqueguesses	trinquegués	trinqueguéssom	trinqueguéssou	trinqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...trincat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...trincar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...trincat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...trincat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...trincat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...trincat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...trincar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...trincat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...trincat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...trincat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: trinco, trinca, trinquem

Traduccions

Fermar amb lligams

• Castellà: trincar ^(es)

Fer topar els gots

• Castellà: brindar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·car (2)
• Anagrama: cintrar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾiŋˈkaɾ\

Americà: alt \t͡s(i)ŋˈkaɾ\, baix \tɾiŋˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

trincar trans. ‎(present trinco, passat trinqué, futur trincaré)

1. trincar

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·car (2)