trastorn
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /tɾəsˈtorn/, occidental /tɾasˈtoɾn/
- Rimes: -oɾn
- Etimologia: Derivat de trastornar.
Nom[modifica]
trastorn m. (plural trastorns)
- Qualsevol alteració en una persona que implica o deriva en malaltia ja sigui física o mental.
- Canvis en l'activitat quotidiana que fan patir a les persones relacionades.
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Alemany: Störung (de) f.
- Anglès: disorder (en), upset (en)
- Castellà: trastorno (es)
- Danès: forstyrrelse (da) c.
- Esperanto: perturbo (eo)
- Finès: häiriö (fi)
- Francès: trouble (fr)
- Gallec: trastorno (gl) m.
- Georgià: აშლილობა (ka) (aixlíloba)
- Grec: διαταραχή (el) f. (diatarakhí)
- Hongarès: zavar (hu)
- Islandès: röskun (is) f.
- Italià: disturbo (it)
- Japonès: 障害 (ja)
- Neerlandès: stoornis (nl) f.
- Noruec: forstyrrelse (no) m.
- Polonès: zaburzenie (pl) n.
- Portuguès: transtorno (pt) m.
- Rus: расстро́йство (ru) n. (rasstroistvo)
- Txec: porucha (cs) f.
Verb[modifica]
trastorn
- (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trastornar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tras·torn (2)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot