transcendir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tɾən.sənˈdi/
Occidental:  nord-occidental /tɾan.senˈdi/
valencià /tɾan.senˈdiɾ/, /tɾan.senˈdi/

Verb[modifica]

transcendir trans., intr.

  1. (transitiu) ultrapassar
    «La fotografia ens dóna el real, però només la superfície del real. Si vol transcendir aquesta superfície, com han fet i fan tants fotògrafs que donen a llur activitat una funció estètica plena, cal que la superfície del real sigui alterada i augmentada, disminuïda, agafada des d'un angle que constitueix tota una elecció personal, etc.» (Xavier Fàbregas, El fons ritual de la vida quotidiana, 1982)
  2. (intransitiu) Estendre’s els efectes, d’un medi a un altre, produint conseqüències.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: transcendeixo, transcendeix, transcendim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trans·cen·dir (3)

Vegeu també[modifica]