trabucaire
Català[modifica]
Nom[modifica]
trabucaire m. (plural trabucaires)
- (històric) Bandoler o combatent armat de trabuc.
- (folklore) Component d’un grup que dispara trabucades de salva en festes populars.
Traduccions[modifica]
Combatent amb trabuc
- Castellà: trabucaire (es) m.
- Francès: trabucaire (fr) m.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \tɾa.βuˈkai.ɾe\
- Americà: alt /t͡s(a).buˈkai.ɾe/, baix \tɾa.βuˈkai.ɾe\
- Rimes: -aiɾe
- Etimologia: Del català trabucaire.
Adjectiu[modifica]
trabucaire inv. (plural trabucaires)
Nom[modifica]
trabucaire m. (plural trabucaires)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)
Francès[modifica]
- Etimologia: Del català trabucaire.
Nom[modifica]
trabucaire m. (plural trabucaires)
Categories:
- Mots en català amb sufix -aire
- Substantius masculins en català
- Mots en català de 4 síl·labes
- Derivats del català al castellà
- Adjectius en castellà
- Adjectius invariables en castellà
- Substantius masculins en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes
- Derivats del català al francès
- Substantius masculins en francès