terrejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tə.rəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /te.reˈd͡ʒa/, valencià /te.reˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

terrejar intr., trans.

  1. El blat i altres llavors, estar barrejat amb molta terra.
  2. Tenir alguna cosa gust de terra.
  3. Jugar amb la terra, fer-hi clots, dur-la d'un lloc a l'altre.
  4. Les perdius, córrer en lloc de volar.
  5. Posar terra per treure millor les taques o impureses.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: terrejo, terreja, terregem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ter·re·jar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot