tenora

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /təˈno.ɾə/, occidental /teˈno.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Forma femenina de tenor.

Nom[modifica]

tenora f. ‎(plural tenores)

  1. Instrument aeròfon de fusta, propi de les cobles de sardana, anàleg a l'oboè però de notes més greus.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

tenora

  1. tenora

Vegeu també[modifica]

  • tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Castellà
[modifica]

Peninsular: /teˈno.ɾa/
Americà: alt /t(e)ˈno.ɾa/, baix /teˈno.ɾa/

Nom[modifica]

tenora f. ‎(plural tenoras)

  1. tenora

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: te·no·ra (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aenort)

Vegeu també[modifica]

  • tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tɛ.nɔˈʁa/
  • Etimologia: Del català [[#ca|]] Del català tenora.

Nom[modifica]

tenora f. ‎(plural tenoras)

  1. tenora

Vegeu també[modifica]

  • tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].