tasca
Potser volíeu: tascà
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈtas.kə/, occidental /ˈtas.ka/
- Rimes: -aska
- Etimologia: [1] D'origen incert, podria ser d'origen preromà o del llatí taxare («fixar preus»), o potser del cèltic gàlata taskós («clavilla, estaca, activitat que manté fixa l'atenció del qui la fa»), segle IX.
- Etimologia: [2] Del castellà tasca, de l’argòtic tasquera.
Nom[modifica]
tasca f. (plural tasques)
- Treball que es té proposat o que és una obligació.
- Unitat bàsica de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu d'un ordinador.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
Nom[modifica]
tasca f. (plural tasques)
- (argot) taverna
- «He anat pel descuit en una tasca i he guanyat el roncu amb dèu xúcs.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)
- He furtat en una taverna i m’he endut deu duros del calaix.
Verb[modifica]
tasca
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tascar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tascar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Categories:
- Derivats d'un preromà al català
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle IX
- Derivats del castellà al català
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes